Enllacem l’article “Malnoms, una part del meu poble” (1997) d’Albert López i Monfort, un recull de 250 malnoms d’alcriers als que n’hem afegit alguns més basant-nos en les entrevistes fetes en Les Alqueries Pèdia. Una part de la història viva del poble.
Reedició digital de “El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI”, un treball d’investigació de més de tres anys de Joaquín Aparici Martí a partir de l’Arxiu de Vila-real i altres fonts, una comesa monumental per descriure la vida als tres poblets -Bellaguarda, Bonretorn i Bonastre, més tota la població dispersa- que ocupaven el territori de l’actual les Alqueries en el període medieval.
Eloísa Molés García, neta de doña Paca Gayón Carbonell i don Juan García Pons, mestres en les Alqueries entre el segle XIX i el segle XX, ens deixa un paquet de fotografies del primer terç del segle XX, algunes d’elles totalment històriques en la seua modèstia.
Juan Salvador Vicent (1935), més conegut com ‘Juan de la Resaora’, ens parla de la seua infància en la Guerra, de la seua àvia que resava quan hi havia un difunt, de l’estraperlo i el seu paper com a xiquet, de la seua afició de pintor, però sobretot de la seua vida laboral com a obrer que va començar amb l’església de les Alqueries i va continuar com a constructor de carrers sencers del poble.
Compartim els resultats del treball de recuperació d’una part molt valuosa del patrimoni immaterial de les Alqueries: les sendes, panys i camins que formàvem el poble en els anys 50. Esta publicació no seria possible sense l’ajuda de Batiste Balaguer i dels participants de la sessió de consulta popular.
Iniciem la producció de mapes i catàlegs sobre el poble, el terme i els edificis d’interés històric-artístic, arquitectònic o etnològic. Una ferramenta gràfica de molta potència per a entendre les Alqueries, el seu passat i el seu present, i per posar en valor el seu patrimoni.
Carmen Juste (1935) ha sigut presidenta d’associacions fonamentals en el poble com són la d’Ames de Casa i el Centre Aragonés. A més, d’este segon és presidenta honorífica des de 2007. En els seus 60 anys vivint a les Alqueries ha tingut un paper important i ens diu que se sent com nascuda al poble, tot i que no perd les seues arrels aragoneses.
Hem triat una gran col·lecció de fotos familiars de Pilar Molés Ros, on hem trobat autèntiques joies pel seu valor estètic i documental. Una part important de la intrahistòria de les Alqueries expressada gràficament.
La figura de José María Corella Gómez, el Cartero (1919-1999), l’últim carter rural de les Alqueries, en serveix per parlar de la singularitat del servei de Correus en una població dispersa com la nostra.
Recuperem el llibret del “III Centenario de la venida a Alquerías de la Imagen de Nuestra Señora la Virgen del Niño Perdido”, editat en 1983 per la Caixa Rural Sant Jaume. És un interessant document que inclou una “Cronologia històrica” del poble i que es va fer en el moment àlgid de la militància per la Segregació.
Ajuntament de les Alqueries
