| Títol | El Xalet de Safont (“Villa Dolores”), ajuntament de les Alqueries |
| Font | Arxiu municipal |
| Edició (materials i textos de la publicació) | Laura Yustas i Nelo Vilar (Etnopèdia) |
| Data d’entrada | Divendres 7 de maig de 2021 |
Hem estat treballant amb la interessant documentació de l’Arxiu municipal sobre l’adquisició, rehabilitació i conversió en ajuntament del Xalet de Safont, conegut com “Villa Dolores” per la inscripció que coronava l’ampit de la teulada. Esta publicació inclou els documents de l’expedient sobre l’adquisició i la rehabilitació de l’edifici que es va lliurar a la Conselleria de Cultura per sol·licitar ajuda econòmica; a més a més una col·lecció de 38 fotografies d’abans de la reforma, i plànols de com era i com és en l’actualitat, elaborats pels arquitectes que van fer el projecte de rehabilitació i ampliació: Carlos Escura i Carlos Martín.
En el seu llibre Racons i records del meu poble, Mn. Salvador Huguet (pp. 28-29) conta nombrosos detalls de la història de Villa Dolores; ací només direm que va ser obra del comerciant de taronja Pascual Safont, que li va posar el nom de la seua dona, Dolores Capella “la Topa”. A la Guerra Civil va ser caserna dels militars rebels. A més a més sabem que després de la guerra va passar a mans de la seua filla Carmen Safont Capella, que en 1974 va fer donació a la seua filla major, Carmen Ros Safont, que la vendria a l’ajuntament de les Alqueries en gener de 1987.
El Xalet de Safont ja estava en el punt de mira de la Coordinadora de Segregació per a una futura casa consistorial, més encara quan en 1980 s’assabentaren que la propietària volia vendre l’edifici. Hem sabut pel testimoni de Batiste Balaguer que després d’aconseguir la segregació en 1985, ell personalment, José Bodí (pel PSOE) i José Vicente Safont (per AP) —que eren part de la Comissió Gestora encarregada del govern municipal fins a les següents eleccions locals (en 1987)— van anar a la Vall d’Uixó a parlar amb Carmen Ros Safont, propietària de l’edifici, per acordar la compra. Segons el relat de Batiste Balaguer, Carmen es va mostrar entusiasmada amb el fet que Villa Dolores poguera ser ajuntament per a les Alqueries, i va donar totes les facilitats.
En setembre de 1986 l’arquitecte municipal ja signa un informe (Document 1) en què fa la descripció, valoració i estimació del cost de l’adquisició i la rehabilitació. En novembre d’eixe any, el president de la Comissió Gestora, José Bodí Pèrez, pel PSOE, presenta al plenari la memòria justificativa per a l’adquisió de “Villa Dolores” (Document 2), que es ratifica en plenari immediatament (Document 3). El cost és de 33 milions a pagar en tres anualitats.
Menys de dos mesos després, en gener de 1987, es formalitza la compra (Document 4), i en febrer de 1988 l’arquitecte municipal lliura l’informe per a la rehabilitació i urbanització de l’edifici i el seu entorn (Document 5). Al mateix temps conservem la petició raonada de l’alcalde, Miguel Montes (Document 6), demanant finançament al Conseller de Cultura per a l’adquisició (33 milions de pessetes) i rehabilitació (34 milions de pessetes).
Com és sabut, el projecte dels arquitectes conservava l’edifici original, de 1927, eliminava l’agregat posterior i afegia l’ampliació a on es va situar el saló de plens i l’espai d’oficines municipals, dissenyat amb estil sobri per donar visibilitat a la part modernista.
A banda d’estos documents, es reproduïa de forma parcial la fitxa de l’edifici en el catàleg de patrimoni arquitectònic (Document 7), cinc plànols de situació i de l’estat original de les distintes plantes (Document 8), sis fotografies fotocopiades en color i quatre en blanc i negre (totes elles es poden veure en més qualitat més avall).
Tots estos documents es troben en l’expedient de forma desordenada; es pot llegir complet i en format PDF clicant sobre el següent botó:
A continuació es pot veure l’índex organitzat de forma cronològica, i llegir individualitzadament cada document:
Plànols
Incloem set plànols de l’edifici, cinc d’ells tal com se’l van trobar en 1986 i dos del projecte de reforma. Hem obviat els plànols de sanejament, il·luminació, etc.
Un fabulós dibuix de la façana principal abans de la reforma.
***
Alçat de la façana nord, encara amb l’edificació adossada a la dreta.
***
Façana sud en els anys 80 del segle passat.
***
Secció de l’edifici des del nord.
***
Distribució de la planta baixa abans de la reforma. A l’esquerra està l’edifici original, de planta quadrada, i a la dreta el tram afegit possiblement en els anys 50, que es va eliminar per a fer la part nova de l’ajuntament.
***
Projecció de la façana nord tal com està en l’actualitat.
***
Secció de l’edifici des de la façana nord, tal com es troba en l’actualitat.
*
Fotografies de l’edifici (1986-1989)
Villa Dolores abans de les reformes del jardí; la sèquia Gran, la tanca, façana, estructura i interior. L’edifici principal, de base quadrada es va construir en 1927, és d’estil eclèctic, part neoclàssica però amb moltes influències modernistes que estaven de moda en aquell moment. La part posterior, que ja no existeix, és de postguerra. El característic color blau de les motllures i els detalls de les flors els va pintar Batiste Balaguer per voluntat de les propietàries de Villa Dolores.
***
Villa Dolores, vista exterior del jardí. S’aprecien els xops desfullats d’hivern i els tarongers a la banda de migdia de la casa.
***
Vista lateral amb la sèquia Gran descoberta.
***
Villa Dolores, porta d’entrada al jardí sobre la sèquia.
***
Villa Dolores, ja amb les banderes oficials però amb la major part de l’arbrat de davant de la casa. Sobre les finestres de la planta baixa de la façana principal hi ha persianes que s’eliminarien en la versió definitiva, ja restaurada.
***
Part superior de l’edifici amb vista de la torreta i la teulada.
***
Detalls de les llindes ornamentals de les finestres, del ràfec de la teulada i de l’ampit superior.
***
Balconades amb balustres i decoració amb mènsules, llindes ornamentals i ràfec de la teulada.
***
L’edifici abans de la reforma però ja convertit en ajuntament (amb les corresponents banderes oficials).
***
En esta imatge ja s’havia esborrat el rètol “Villa Dolores” però encara no s’havia posat el de l’ajuntament. Ací veiem el jardinet tal com el volia Miguel Montes, amb gespa i part de l’arbrat, que es canviaria poc després. La tanca encara sobrevivia a banda i banda —ara només queda un trocet com a record—. A la façana nord es veu una bastida. Les llumeneres verdes i les persianes de la planta superior també s’eliminarien.
***
La façana nord amb la bastida que es veia en la imatge anterior.
***
Façana sud.
***
Terrassa a la façana nord; este tram es va eliminar per construir l’ajuntament nou, amb sala de plens i despatxos.
***
Tram de la façana que donava a la terrassa de la façana nord.
***
Detall de la llinda ornamentada, mènsules i decoració floral baix del ràfec de la teulada. Recordem que tant el blau característic de la façana com els detallets florals els va pintar Batiste Balaguer segons les indicacions de les propietàries i la pròpia creativitat del pintor.
***
Vista de la part eliminada de la façana nord.
***
Vista de la part de la façana sud eliminada per fer el nou ajuntament.
***
Interior amb l’elegant portalada modernista amb llinda sostinguda per mènsules, i sòcol ceràmic, lamentablement desapareguda.
***
La portalada modernista des de l’interior, amb mobiliari original de la casa.
***
Un altra vista des de l’interior en què s’aprecia la portalada modernista i al fondo la tanca exterior.
***
Sòcol ceràmic i una preciosa porta treballada amb molt de gust en estil modernista.
***
Vista de sòcol i finestral.
***
Dos detalls de finestres de fusta. Les portes i finestres que estaven en millor estat es van restaurar, la resta es va fer de nou.
***
Un altra porta modernista, el sol original de mosaic hidràulic i sanefa floral als angles del sostre. Estes sanefes es feien amb trepes que anaven recorrent-se. Se n’utilitzava una per a cada color, era un treball delicat i lent que es feia entre dos persones i costava diners. Com més benestant era la família més detalls i colors es posaven. Va ser una moda que va dur el modernisme, amb el seu excés ornamental.
***
Detall de la sanefa del sostre.
***
Imatges d’un model distint de sanefa en el sostre, possiblement original del moment de construcció de l’edifici, en 1927.
***
Despatx amb mobles i paviment de mosaic hidràulic originals. De nou és molt interessant la sanefa del sostre, un model distint als anteriors, i el paviment de mosaic hidràulic amb moltíssim detall.
***
Més detalls de sostre i paviment de mosaic hidràulic de gran bellesa.
***
Planta superior, amb el preciós paviment original i les portes de fusta altes.
***
Porta de balconada, paviment hidràulic original, sostre amb talla i paper pintat dels anys 70-80.
***
Finestral en sala de reunions.
***
Recepció.
***
Interior d’oficina. Veiem un calendari de l’assessoria CENTECO pel qual sabem que les fotos es van fer en gener de 1989. El paviment ací també és l’original.
***
Despatxos amb sol hidràulic.
***
Despatxos en què pareixen barrejar-se paviment original amb altre modern.
*
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!