Entre el patrimoni moble del municipi de les Alqueries —el referit als objectes amb valor historicoartístic, que s’hauran de catalogar en algun moment—, tenim este tapís recent, fet a mà per Hans Bodemeijer i Pepe Bodí, amb la direcció tècnica d’Agustín Montañés, artista i mestre tapisser.

És habitual en ajuntaments i altres entitats vore escuts brodats, però els tapissos són molt més estranys. Es tracta d’una artesania extremadament costosa de fer, que requerix formació i un teler que no està a l’abast de tot el món. I quant a la mà d’obra, el valor real d’un tapís professional sol ser incalculable.

En el nostre cas, l’obra té el seu origen en el curs de tapisseria impartit per Agustín Montañés a Vila-real, al que van assistir Pepe i Hans. La seua proposta era teixir l’escut de les Alqueries, una idea que tenia unes dificultats tècniques importants que es van resoldre tal com es podrà vore en les fotos a continuació: teixint l’escut al revés, començant de dalt per avall, perquè en tapisseria el teixit es va apretant cada vegada més; arriba un moment que la tensió dificulta el treball, i a l’escut la major dificultat està en la corona, en la creu, les nombroses perles i detalls. De manera que es va començar pel més difícil.

Finalment, els noms dels autors, que tenien una dificultat particularment elevada per la mida de la lletra, els va realitzar Agustín. Una vegada acabada l’obra, es va traure del bastidor i es va fixar a un marc.

La peça es va començar cap a 2007 i es va estar treballant durant… 10 anys! Agustín Montañés impartia dos cursos de tres mesos a l’any, tres hores a la setmana. En este temps es va fer la confecció del tapís.

La donació a l’Ajuntament es va fer públicament en 2016, cosa que també vorem en les imatges següents. En l’actualitat és habitual que les festeres es facen fotos vora el tapís.

Tenim el privilegi de conèixer un treball artístic de propietat municipal amb un detall molt poc habitual, amb l’ajuda dels seus autors i d’un ample catàleg fotogràfic. De nou donem les gràcies a Pepe i Agustín, que van fer gala de generositat i paciència.

Contingut

L’art de la tapisseria
Confecció del tapís
Donació del tapís
Sobre la pràctica del tapís

L’art de la tapisseria

El tapís és una tela decorada, tradicionalment feta a mà, on es produeixen formes i figures semblants a les d’una pintura però utilitzant fils de diferents colors. Sovint es parla de “l’art de tapisseria”, per distingir-la de l’entapissat de mobles. La història del tapís es remunta al segle XIV a.C., en peces de lli que es van trobar en enterraments egipcis.

Els tapissos es fan amb llana natural 100%, no sintètica. En este cas la llana es va demanar a Granada, perquè ací resultava molt més cara. A l’escut hi ha, però, detalls sintètics imprescindibles per a fer els daurats. Tot i que hi ha tapissos de diferents materials (començant pel lli dels egipcis), generalment són de llana i cotó, amb detalls de fil o de seda, que dóna tonalitats molt brillants.

En el teler se situa l’ordit, per on es passarà el fil. Generalment es posen dos fils per centímetre o bé quatre fils, que és el nostre cas i que permet més detalls i més precisió en el dibuix.

En acabar, els tapissos es solen forrar per darrere.

Cal dir que Agustín Montañés (Albocàsser, 1947), mestre tapisser actualment resident a les Alqueries, es va formar en dibuix artístic, dibuix en viu i tècniques de tapís a Girona, una ciutat que conserva una gran tradició en la indústria tèxtil, en la manufacturació de tapissos i catifes. Vam tindre el privilegi de conversar amb Agustín i Pepe a la casa del segon -el xalet de Don Pedro-, i escoltar de primera mà el relat de l’art del tapís, amb explicacions concretes sobre el treball de l’escut i al·lusions generals a este art a Sant Cugat del Vallés, Barcelona, l’Escola de la Imatge de Gobbelins a París o a la Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid. A Girona es van fer, per exemple, els tapissos de Joan Miró, en els que Agustín va treballar algun temps. Des de 1997, Agustín es va dedicar a donar formació d’este art en diferents ciutats, però també d’encordat de cadires i de reixeta de vímet.

Entre les peces que ens mostra es troba un tapís clàssic en què treballà huit o nou hores al dia durant un any, i del que només va aconseguir fer un metre. La quantitat d’hores de treball ho fa impagable.

El treball com a mestre de tapisseria i altres artesanies d’Agustín Montañés s’ha desenvolupat en cursos a Benicarló, Sant Mateu o Vila-real, entre altres, o els nou anys a l’ONCE a València, amb persones invidents que treballaven de forma tàctil.

Confecció del tapís

Els primers moments de la confecció del tapís, amb Pepe teixint la corona al revés i des de darrere.

Ací veiem millor com és el teler en què es treballa el tapís i quines són les seues dimensions reals.

Treballant a l’aula però també al carrer, a la plaça de la Vila de Vila-real, on es mostrava als passants el treball de la confecció dels tapissos. Es tracta de la mostra d’artesania que s’hi celebra una vegada a l’any, generalment dedicada a randes i brodats. El teixit de tapissos i catifes resultava molt espectacular i cridava molt l’atenció.

Per cert, la xica que està a la plaça està fent una catifa, no un tapís.

Ací es pot vore com va creixent l’escut, per davant i per darrere, amb les agulles que ajuden a passar el fil.

El tapís acabat, per davant i per darrere.

L’últim treball és traure’l del bastidor, posar una protecció al darrere i una subjecció. A l’última foto es veu a Agustín tallant-lo.

Donació del tapís

L’acte de donació del tapís al poble es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament, que ha sigut també el lloc destinat a esta obra. És just que l’escut local, que representa al poder municipal, tinga el seu lloc en este espai. En l’acte no es va oblidar a un dels seus autors, Hans Bodemeijer, a qui es va recordar emotivament.

Van compartir la taula el mestre tapisser Agustín Montañés, l’alcaldessa de les Alqueries, Esther Lara, i Pepe Bodí. Com es pot apreciar, l’escut estava enrotllat i es va obrir per a l’ocasió.

L’escut és mostrat al nombrós públic i col·locat en la seua ubicació.

Foto de grup amb José Bodí, Agustín Montañés i alumnes dels cursos d’Agustín, davant del tapís ja instal·lat.

Sobre la pràctica del tapís

Amb Agustín Montañés vam conèixer detalls de l’ofici, que podem il·lustrar amb més fotografies. En la següent podem vore una col·lecció de mostres del primer nivell d’aprenentatge, és a dir, de les primeres lliçons en esta artesania, incloent línia i volum.

L’aprenentatge es fa en diferents nivells, en el primer tenim estes mostres, en què es fa teixit amb volum o sanefes. Amb cotó i fil gruixut es fan els volums, que són molt avançadors i oferixen molta sensació de calidesa.

Un disseny floral per a la vora del tapís, i un exemple de solució en volum i cotó gros, molt avançador. La part de cotó gros la va fer en un sol dia, l’últim del curs.

Agustín ens mostra una pintura rupestre del Barranc de la Valltorta. Una de les figures menudes, de color roig, que són una joia de art rupestre llevantí a l’Alt Maestrat, es va reproduir ací a gran tamany. També crida molt l’atenció el tractament que va fer Agustín del suport de la pintura, és a dir, pedra amb matisos de color subtils i agosarats. Este tapís té un valor incalculable, ni que fóra pel nombre d’hores de treball empleat.

En estes imatges veiem la signatura d’Agustín i la fitxa tècnica del tapís, cosida a la banda de darrere. Curiosament, en este cas no s’ha forrat la peça.

Una altra imatge curiosa: Es tracta d’un treball de Pepe Bodí, una còpia en tapís d’un quadre de Ton Schulten, un gran pintor holandés contemporani. Ací tenim fotos d’una banda ja acabada i en el moment en què és treta del teler per Agustín. A la imatge de baix s’han ajuntat les dos bandes que conformen el quadre complet.

Un quadre d’Alexander Calder, convertit en tapís per Pepe Bodí, i un segon model a partir d’un disseny propi.

Este és el tipus de teler —“d’alt lliç”— que s’utilitza per a fer grans peces. En les fotos següents podem vore els telers que utilitza Agustín Montañés, mestre tapisser i formador en artesania durant molts anys:

A la primera foto veiem el teler amb els fils de l’ordit preparats per a futures peces. A la següent, l’ordit ja ha estat estés i s’ha disposat la llana de colors.

*