Llibre de la Falla «Alqueries – Estació» (1960)

Estem recopilant els programes de les diferents festes de les Alqueries, que en són més de les que pensàvem i que tenen informació preciosa sobre el poble i sobre l’època en què es van celebrar. De moment volem mostrar una singularitat: el programa de festes de la Falla Alqueries-Estació de 1960, tret de la gran col·lecció de documents d’Éder Bello, de qui ja hem vist dos col·leccions de fotos (Col·lecció de fotos d’Éder Bello i L’estació de Borriana/ les Alqueries i el comerç de la taronja) i una entrevista. Singularitat per molts motius, com ara voreu.

Per a començar, la Falla de l’Estació se celebrava en terme Borriana, perquè tota la façana de llevant del carrer Sant Roc pertany a Borriana. Pareix que no es volia que hi haguera dos estacions de tren en terme Vila-real (i les Alqueries pertanyia a Vila-real, com bé sabeu), així que es va fer una filigrana geogràfica i se la va incloure al poble veí. Per suposat, la festa la feia gent del veïnat i hi contribuïen les tendetes del barri de Lloreta/ Sant Roc, però tot i això podem llegir en un poema del llibret:

Representes la hidalguía
de la regió valenciana
li dones llum i alegría
a les falles de Burriana.

O bé, en l’«Esplicació de la Falla»:

La Falla de l’Estasió
es nostra Falla senyera
que pregona al viatjer
que asó es Burriana fallera.

El contingut del llibret de Falla és el següent:

Membres de la falla: President d’honor (José Devís Gil), Fallers d’honor (7 persones, entre les quals 3 dones), Comissió (10 homes), Vocals (18 homes).

Fallerita Mayor (Elvirín Ballester Sanz), Damitas (2) i Falleritos (3).

Fotografia de la Fallera Major (Pilar Carreguí Martínez) i poemetes dedicats. Fotografies de les dos dames d’honor i versos dedicats. Sonet dedicat a les tres.

«Esplicació de la Falla». És el document principal, tres pàgines i mitja de versos molt enginyosos, amb molt d’humor, l’expressió d’amor al barri i a la festa i també un poquet de picardia. En l’exemplar que ens va facilitar Éder Bello es veuen algunes acotacions de les parts principals; en un moment en què el paper imprés era molt escàs, estos poemes populars es rebien amb molt de gust, de vegades s’aprenien o, si més no, es coneixien i es buscaven les parts més gracioses. Segurament estos textos es compartirien i es viurien en comunitat, la qual cosa contribuiria a destacar la seua gràcia.

Finalment, el llibret té molta publicitat: 13 negocis s’anuncien en ell; exceptuant una tenda d’electrodomèstics (Radio Safer), tots són de les Alqueries o del voltant de l’estació (el restaurant Las Delicias del Norte). Sorprén la quantitat de comerços que hi havia en les proximitats, la majoria dels quals han desaparegut arrasats per supermercats i grans superfícies.

En concret s’anuncia un magatzem de materials de construcció; una tenda d’electrodomèstics (a Borriana); un taller de bicicletes i motos; un polvoritzador; una drogueria-perfumeria i servei de taxi; cinc tendes d’ultramarins/ comestibles/ carnisseria; dos de pinsos i cereals; el bar Cantó; el restaurant, hotel i estanc Las Delicias; i una perruqueria.

• Víctor Soriano Sánchez, “materiales de construcción, fábrica de baldosas”.
• Radio SAFER. Exposición de Aparatos de Radio-Televisión Electro-Domésticos, Lavadoras y Neveras. Receptores de Batería y Transistores. Reparación en general.
• Amador Sanchis. Reparación de bicicletas. Representante Exclusivo de la Moto Guzzi y Mosquito.
• Pascual Bodí. Agente local insecticida AFIDON naranjos. Pulverizaciones a máquina motor y palanca. Expolvoreo contra arañuela, trips y hormigas.
• Juan Escobedo. Comestibles. Droguería, Perfumería y Servicio de Taxi.
• Pascual Meneu (La Creueta). Ultramarinos Selectos y vinos.
• Mariano Villanueva. Comestibles, Embutidos Finos. Piensos y cereales.
• Manuel Molés Grifo. Carnicería y tocinería. Especialidad en Embutidos y Comestibles en General.
• Casa Cantó. Gran Surtido en licores y vinos de todas clases. Bocadillos variados especialidad de la Casa.
• Restaurante Las Delicias del Norte. Habitaciones. Expendeduría de Tabacos Francisco Tarrazón Gimeno. Junto Estación RENFE.
• Lave su cabello Con Brumera de Relumbrón, basta lavar y secar. Indispensable en el corte de pelo navaja. Representante oficial: Diego Sánchez. Peluquería frente Estación RENFE.
• Manuel Chamorro Ruiz. Ultramarinos de Calidad. Vinos Selectos.
• Piensos y Cereales Felipe Ibáñez Murciano.

Març de 1959. És la comissió de la falla de l’estació: d’esquerra a dreta: Antonio Palomares; un desconegut; Juan Serrano; els tios de Éder, Graciliano i Aurelio Aparicio; un altre desconegut; i Vicente d’Embilio, el Llumero. En 1960, al llibret de falla es veu que Graci i Aurelio no van participar.

No hem trobat més fotos d’aquelles falles tan celebrades, ni tampoc la resta de llibrets de falla. Una vegada més fem una crida a alcrieres i alcriers per recopilar tot el patrimoni gràfic d’aquelles festes.

A continuació, i per als que no tinguen ganes d’obrir més enllaços, reproduïm l’«Esplicació de la Falla».

Esplicació de la Falla

Vallgam Déu, i quina pena
m’ha creat la situasió:
fer la explicasió fallera
de una forma molt somera,
dins de una pobra il·lusió
de afisionat sense trasa.
Que per amic dels falleros,
ni en el carrer ni la plassa
no diré ni póc ni masa
de la falla en estos versos.

BOLETONS

La Falla de l’Estasió
es nostra Falla senyera
que pregona al viatjer
que asó es Burriana fallera.

¿Qué s’ha fet d’aquell recato
que en les platjes se veía
entro el lujo i el boato,
i que era el millor “ornato”
que a la vista s’ofería?

El “progrés”, en forma crúa
l’ha camviat per complet,
i huí ninguna s’arruga
de exhibir la sena hechura
i vestinla al… descubert.

BOLETONS

El Primer Campeonat
de truc, en el Llar Fallero,
esta Comisió ha guanyat
en brillant rivalitat,
posantli garbo i salero.

El pentagrama, que un día
fon motiu de reverensies,
ha perdut la melodía,
tornantse en algarabía
de modernes estridensies.

I pena dona el pensar
que tot lo fí s’ha perdut.
¿Aón anirem a parar
en este despotricar
de la música d’ambut?

BOLETONS

La Falla de l’Estasió
i Alqueries, es tan bona,
que no té comparasió
ni en la seua Comisió
ni en el barrio que I’abona.

Per culpa del modemisme
la chent ha perdut el cap,
i caminant al abisme
exhibintse en desnudisme,
hiá més d’un espavilat
que aprofitant el motiu
de cuantsevol circunstansia,
se dedica a fer el “víu”
i va de la “mar al riu”
sense donarli importansia.

A les Falles de Burriana
els ha eixit un rebrotí,
un refillol qu’any per any
va fentse guapo i fadrí.
Pues senyor, es parla así
d’una falla original
qu’es plantá casi de broma
i resultá colosal.
El viatjer que per tren
prosedent de Barselona
enmarcá entre taronchers
la ven, ¡cuant fort s’emosiona!
¡Ya estem en terra de falles!,
li crida el cor de goig plé;
térra d’artistes, de llum,
aon l’humor el seu niu té.
Ser lluit pórtic fallero
per a el sorprés viatjer
de la falla qu’ens ocupa,
es el aspecte senyer.
Pero si, qui raudo pasa
sabera tot lo demés…,
els mils esforsos que costa…,
s’apearía del tren
per pegarli una volteta
i coneixer a la gent
que partinse el pit tot l’any
la disfruta uns pocs moments.
Son Ies Alqueries del Niño
poble ric, poble excelent,
i aunque un poc desperdigat
dels millors castellonencs,
perque es un poble de terme
i capital tot a un temps,
cuna del millor ciclisme:
Capella, Miró… ¡No res!
Un poble en que cada chica
es la ideal valensiana:
de capital, lo presís;
el demés temps, flor huertana.
No se extrañe, pues, ningú
si al vore a la Soberana
de la falla l’Estasió
i al dúo que l’acompaña,
descubrix tot d’un repent
que ni en Valensia ni aon fora
ha vist tant lluir a una jove
el trache de llauradora.
Treball, humor, dónes guapes,
horts i poble, tot a reu;
benestar, ganes de viure
es lo que un foraster veu
si visita les Alcries
que del Fill perdut de Déu
honroses porten el nom
en terra de taronchers.
¿I qué faltaba, pregunte,
per a que fora complet
el encant d’un poblé aixina?
Una falla. Ya la té.

R. Roselló Gasch
Mars, 1960.

*