Col·lecció fotogràfica de Delfineta Llorens

Una xicoteta col·lecció de fotografies de Delfina Llorens que ens permet apreciar l’evolució de les festes del poble des de 1951. Són huit fotos en total, cinc de 1951 i tres de 1983, més una imatge de detall de la banda de festera que portava als 18 anys.

Delfina Llorens (1933), Delfineta, va estar en casa en amo amb una família de Vinalesa dels 12 als 18 anys. Als 18, en 1951, la Comissió de festes va anar a parlar amb sa mare per demanar-li que Delfina fóra festera; sa mare va anar a dir-li-ho (aleshores no hi havia la comunicació telefònica que tenim ara) i li va fer molta il·lusió. Realment a elles, dos dones soles i un germanet, no els venien bé les despeses que suposava la festa: el lloguer dels vestits i demés, però des de la Comissió els van dir que se’n farien càrrec. Aleshores traïen festeres dels distints panys, carrers o barris: Sant Roc, Niño Perdido, Sant Joan, Sant Ramon i la Gràcia, i després la regina era general, per a tots els carrers.

Aleshores, com ara, anaven a fotografiar-se fora (no hi havia estudi fotogràfic al poble), amb el vestit dins d’un fardet de roba i sovint amb el pentinat arreglat.

Els vestits es llogaven a València, aleshores eren vestits de fallera, després ja canviaria la cosa: els vestits van començar a comprar-se i eren de castellonera. La banda, amb els colors de la bandera espanyola, l’ha conservada en perfecte estat durant tots estos anys i la podem veure en la imatge següent.

**********

DAMA DE HONOR 1951. Les bandes actuals són més amples, més rígides, amb moltíssims més detalls. La il·lusió de les festeres, tanmateix, potser fóra major en aquells anys.

**********

El grup de festeres de 1951, set xiques molt jovenetes i molt guapes. D’esquerra a dreta són Patrocínio, Teresín, Delfina, Lolita Bodí (que era la regina), Blanca, Gloria Marco i Lolita Bort. Aleshores, com ara, participaven en tots els actes religiosos i profans. Van vestides de fallera, que era el més fàcil en aquell moment. Com s’ha dit els vestits, les pintetes i mantellines es llogaven a València.

**********

La cort en el cadafal de les festeres, a la plaça Major. Els cadafals es construïen, com es pot apreciar, amb cabirons de fusta. Davant hi ha lligades escales a manera de barrera per a refugi dels rodadors. Els mantons de les xiques, profusament adornats, aporten elegància a l’estampa. A eixes hores pareix que el públic era bàsicament de xiquets. D’altra banda, les xiquetes no baixaven a la plaça, es quedaven en els balcons i terrats de les cases.

**********

Una cavalcada pels carrers de terra del poble. Pareix que havia plogut i que el sòl estava lleugerament enfangat. Sobre la decoració de la carrossa, Delfina ens conta que eren elles mateixes les que l’adornaven creant tapissos que feien apegant paperets de seda de color per fer formes i dibuixos, i omplint-la de flors. El carro que feia de carrossa està estirat per tres animals, els dos primers “vestits”, extremadament adornats i amb tires de campanetes, i el de darrere agarrat a les barres. Més tard es van substituir els animals per tractors, que tenien més força i portaven plataformes més amples, estables i previsibles, i poc més tard van desaparèixer les cavalcades.

**********

Una altra carrossa, en este cas d’una festa de disfresses. Les xiques van vestides de pastoretes, tot i que luxosament. La carrossa està ornada profusament amb flors i paperets, i la regina sobre la seua talaia va ser una innovació atrevida i sorprenent. Fixeu-vos que el carromato és de quatre rodes (d’on el traurien?), a diferència de totes les carrosses que hem vist i que veurem en col·leccions successives, però tot i això les rodes encara són de fusta; no tardarien molts anys en substituir-se per rodes inflables de cautxús. És l’única foto que va signada pel seu autor, un tal “Roda”.

**********

Fem un salt temporal i ens retrobem a la Cort d’honor de 1951 trenta-quatre anys després, en 1985, quan es van reunir de nou les distintes generacions de dames per a la celebració de la Segregació, en 1985. És una imatge de la processó que es va celebrar la vesprada del diumenge 14 de juliol d’eixe any, com a cloenda de les festes de la Segregació (del 6 al 14 de juliol).

Este any els van tornar a fer bandes a totes, ara més amples i pomposes.

**********

El mateix grup sobre l’escenari que es va muntar davant de l’església per a l’Ofrena floral a la Mare de Déu del Niño Perdido. L’arranjament floral és espectacular, incloent ramells, cistelles i objectes folrats com la guitarra que es veu en primer plànol. El tapís de darrere és un disseny del gran Antonio Marco, el Pintor de les Alqueries, que sempre ha estat integrat en la vida social del seu poble.

**********

Delfina posa com una professional davant de l’escena, ben acompanyada pel seu germà Paco. Sobre l’escenari s’acomoden les festeres titulars d’eixe any (ja vestides de castelloneres) i una colla de xiquetes i xiquets amb vestits típics del folklore local.